Progrés de la integració de les TIC en l'àmbit normatiu de l'educació i estatal a Espanya.

A la fi del segle XX, durant els 80’, hi va haver una explosió de consciència general en alguns governs de països europeus, Amèrica del Nord i Japó, al voltant de dur a terme polítiques educatives amb idea d'integrar la tecnologia informàtica a les aules, com a evidència, del interès i coneixement que tenen, del futur impacte econòmic que suposa, dins d’aquesta primera onada, entra Espanya amb el Projecto Atenea que més tard, es convertirà en PNTIC (Programa de Noves Tecnologies de la informació i comunicació), aquest programa suposa la dotació d’equips als centres educatius, creació de softwares educatius, formació del professorat, entre altres.

En arribar els 90’ i l’inici d’una crisi de l’economia occidental d’aquell període, el finançament del projecte es va aturar, i com a conseqüència es va perdre la prioritat d’aquest esdeveniment. No basta amb dotar els centres d’ordinadors, també era molt important, com enfrontaria l’ensenyança, davant aquesta nova integració tecnològica a l’aprenentatge. Durant aquesta dècada, ens varen a dedicar a avaluar si la presència dels ordenadors a les aules havien generat algun increment positiu a l’aprenentatge a l’escola i si els docents eren més “innovadors” amb el nou plantejament.

Més tard, amb el començament del segle XXI, l’expansió de l’ús de les noves tecnologies digitals (telefonia mòbil, accés a Internet, empreses i comunicació on-line, etc.), hi han protagonitzat l’esplèndid increment de l'ús de les mateixes, que com a conseqüència han impulsat que la societat d'avui sigui coneguda com la societat de la informació i la comunicació.

Aprofitant aquesta nova motivació, va sorgir a escala europea el Programa e-Learning, al qual ens varen establir mesures educatives com l’accés a Internet a totes les escoles, accessibilitat a Internet des de l’aula i la formació del professorat. A Espanya es va recollir com a Pla Info XXI que llavors va ser Espanya.es.

Però amb la inestabilitat dels partits governants, i els continus canvis del Programa, varen ser les comunitats autònomes les que varen a desenvolupar els seus propis programes d'integració de les TIC a l’escola. Tanmateix, la implantació de les TIC no poden funcionar com un sistema inconnex entre les diferents comunitats d’Espanya, provocant incoherències al sistema i un proper fracàs. Però el 2009, el Govern Central i les comunitats autonòmiques ens varen a posar d’acord en uns mínims pactes de coordinació, aconseguint l’establiment del Programa Escola 2.o amb el model 1:1, que va perdurar fins al 2012 amb l’arribada de la crisi i les fortes retallades educatives.

La Tecnologia ens prepara per rebre una educació lenta, per permetre'ns assistir a una experiència educativa i gaudir de l'aprenentatge. A continuació us deixo un petit vídeo sobre el Centre Interactiu Maloka que hi ha a Colòmbia, penso que és un bon moment per compartir, ja que és un bon exemple de combinació d'interacció, estimulació, joc, tecnologia i aprenentatge.