Com indica l'encapçalament d'aquesta entrada, les TIC ens
permeten "enllaçar a les famílies" a l'escola. L'ús d'Internet i les
noves tecnologies retallen la distància a l'hora de comunicar-nos, ens
estalvien temps i ens permeten manejar diferents formats audiovisuals,
d'escriptura i de lectura.
Sí la revolució
industrial, va comportar, entre molts grans canvis, la introducció de la dona
en l'àmbit laboral, i així, transformant l'hàbit natural de les dones d'aquell
moment sobre la responsabilitat de tenir cura dels nens, sent necessari el
servei d'organismes o espais que s'encarreguessin de cuidar els nens en edats
de no escolarització, mentre els seus respectius pares estaven en hores
laborals. De nou, estem històricament davant d'un important canvi social, la
digitalització social, que també porta com a conseqüències una transformació en
l'estructura familiar, permetent reduir les distàncies entre les persones a
l'hora de comunicar-nos, i a poc a poc, admetent també la possibilitat d'estar
més present a la nostra llar, ja que alguns treballs es poden complir, igual d’eficientment,
des de casa. Amb la qual cosa, si elaborem una utilització apta de les TIC,
poden beneficiar i millorar la nostra qualitat de vida, tot depèn del nostre
criteri i bon ús.
Recursos
Material de
pàgines web per a la formació de pares i mares, són de molt bon criteri i
interès.
A la fi del segle XX, durant els 80’, hi va haver una explosió
de consciència general en alguns governs de països europeus, Amèrica del Nord i
Japó, al voltant de dur a terme polítiques educatives amb idea d'integrar la
tecnologia informàtica a les aules, com a evidència, del interès i coneixement
que tenen, del futur impacte econòmic que suposa, dins d’aquesta primera onada,
entra Espanya amb el Projecto Atenea que més tard, es
convertirà en PNTIC (Programa de Noves Tecnologies
de la informació i comunicació), aquest programa suposa la dotació d’equips als
centres educatius, creació de softwares educatius, formació del professorat,
entre altres.
En arribar els 90’ i l’inici d’una crisi de
l’economia occidental d’aquell període, el finançament del projecte es va
aturar, i com a conseqüència es va perdre la prioritat d’aquest esdeveniment.
No basta amb dotar els centres d’ordinadors, també era molt important, com
enfrontaria l’ensenyança, davant aquesta nova integració tecnològica a
l’aprenentatge. Durant aquesta dècada, ens varen a dedicar a avaluar si la
presència dels ordenadors a les aules havien generat algun increment positiu a
l’aprenentatge a l’escola i si els docents eren més “innovadors” amb el nou
plantejament.
Més tard, amb el començament del
segle XXI, l’expansió de l’ús de les noves tecnologies digitals (telefonia
mòbil, accés a Internet, empreses i comunicació on-line, etc.), hi han protagonitzat
l’esplèndid increment de l'ús de les mateixes, que com a conseqüència han
impulsat que la societat d'avui sigui coneguda com la societat de la informació i la comunicació.
Aprofitant aquesta nova
motivació, va sorgir a escala europea el Programa
e-Learning, al qual ens varen establir mesures educatives com l’accés a Internet a
totes les escoles, accessibilitat a Internet des de l’aula i la formació del
professorat. A Espanya es va recollir com a Pla Info XXI que llavors va ser Espanya.es.
Però amb la inestabilitat dels
partits governants, i els continus canvis del Programa, varen ser les
comunitats autònomes les que varen a desenvolupar els seus propis programes
d'integració de les TIC a l’escola. Tanmateix, la implantació de les TIC no
poden funcionar com un sistema inconnex entre les diferents comunitats
d’Espanya, provocant incoherències al sistema i un proper fracàs. Però el 2009,
el Govern Central i les comunitats autonòmiques ens varen a posar d’acord en
uns mínims pactes de coordinació, aconseguint l’establiment del Programa Escola
2.o amb el model 1:1, que va perdurar fins al 2012 amb l’arribada de la crisi i
les fortes retallades educatives.
La Tecnologia ens prepara per rebre una
educació lenta, per permetre'ns assistir a una experiència educativa i gaudir
de l'aprenentatge. A continuació us deixo un petit vídeo sobre el Centre
Interactiu Maloka que hi ha a Colòmbia, penso que és un bon moment per
compartir, ja que és un bon exemple de combinació d'interacció, estimulació,
joc, tecnologia i aprenentatge.
Seguint
amb el fil de Web 2.o, des de la perspectiva
educativa, veiem com s'han anat introduint al llarg dels últims anys, i a més
molt bé acceptat per la societat en general, els Softwares educatius. Aquests,
són programes dissenyats específicament per a ensenyar, el problema està en
quines són les bases pedagògiques i les seves intencions.
Observant l'esquema anterior,
podem captar algunes de les consideracions a tenir en compte a l'hora de
destinar un Software per als nens. Així doncs, aconseguim distingir fonaments
positius i negatius.
Quan es dissenyen programes
educatius, s'haurien de valorar els criteris idonis per afavorir l'aprenentatge
i les seqüències de contingut de les mateixes, haurien de ser coherents segons
l'etapa evolutiva de l'usuari.
No obstant això, el que passa
realment i en la seva majoria, és que els productors d'aquests softwares es
basen en criteris de Màrqueting i la seva fi és pràcticament lucratiu, no
educatiu.
El coneixement i l'ús idoni de
tecnologies educatives augmenten les nostres possibilitats a mesura que les
limitacions es redueixen, aquestes limitacions tenen a veure amb tenir accés a
les noves tecnologies, la nostra preparació per al seu ús i la funció i
objectius que ens proposem per construir i compartir informació.
Si som intel·ligents, i sabem
trobar l'equilibri en l'ús de les noves tecnologies, podríem beneficiar-nos
dels elements i estratègies que ens aporten per construir el nostre
aprenentatge.
Un altre enfocament que tinc per
veure-ho en l'àmbit educatiu, és que la demanda no només se centra en l'ús de
les TIC (Tecnologies de la informació i la Comunicació), sinó que
els alumnes demanen una experiència educativa més vivencial, els nens ja no
volen estar asseguts, i òbviament en el seu interior desitja que
"algú" vaig confiar i permeti fer cas de la seva intuïció a l'hora de
descobrir el seu entorn i aprendre de la manera natural, autònomament.
Els softwares educatius no poden
ser la base de l'educació, és només un instrument, i sí, evidentment aquest material
rigorosament hauria de ser educatiu. Sí que hi ha control per a qualsevol altre
servei, per què l'educació continua tenint menys rellevància?
El
moviment de la societat i l'avanç tecnològic actualment, ha provocat l'enrenou del concepte Web 2.o. Què significa? Aquest concepte es
defineix amb la comunicació interactiva mitjançant Internet. Fins
fa poc, parlàvem de Web 1.o, que s’entenia com la transferència d'informació de
manera unilateral, és a dir, els internautes tenien accés a tota mena
d'informació, però sense interaccionar amb aquesta. La Web 2.o s'entén com la
transferència d'informació multilateral, els internautes, a més d'accedir a la
informació, poden compartir-la i interaccionar amb ella, com il·lustració
d'això tenim les xarxes com Facebook, Blog, Youtube...
Tot això, ens porta a
plantejar-nos unnou sistema d'educació, els alumnes d'avui en
dia, estan intrínsecament connectats amb les noves tecnologies, i l'antiga
pedagogia no respon a les seves necessitats de desenvolupament i
d’aprenentatge. A continuació us recomano veure atentament aquest vídeo “El
Paradigma de la Educación”.
Com podem veure, la societat
està canviant, a l'actual societat la podem descriure com la Societat del Coneixement,
es caracteritza per individus capaços d'autoformar-se i què a més, és
fonamental l'ús del coneixement / saber. L'expansió d'aquest moviment en tots
els nivells, ens ha portat a denominar-ho dins de l'educació, com Educació 2.o
Igual que la societat es renova,
l'estil d'ensenyar i d'aprendre varien ràpidament de la mateixa manera, per
tant, l'Educació 2.o, suposa centrar l'ensenyament en la construcció del
coneixement, on la tasca del docent, ja no és la de transmetre informació, sinó
la de guiar a cada alumne en el seu recorregut de desenvolupament, afavorint i
dissenyant situacions d'aprenentatge.
Per finalitzar, al meu entendre,
aquesta visió d'educació comparteix en el fons molt amb la Pedagogia Waldorf,
que és un dels meus màxims referents com a mètode d'ensenyament, ja que concep
vital per al nostre desenvolupament, la relació del cos, ment i emocions, que
impulsa a través de la poesia, la pintura, la dansa, l'ecologia, l'alimentació
sana, ... la base que tots els individus són totalment competents i capaços de
desenvolupar-se de manera holística, sempre que, no es limitin les nostres
necessitats d'expressió, reflexió, col · laboració, temps, experimentació,
autonomia, etc.
Mitjançant aquest bloc, vaig a compartir les
diverses experiències que transcorren a través d'aquest nou semestre a la UIB(Universitat de lesIlles Balears),
específicament de l'assignatura que encapçala aquesta entrada(MRTPEA), és una de les assignatures programades per l'últim curs
del Grau d'Educació Infantil.
El contingut
que treballarem dins d'aquesta assignatura té a veure amb:
- Societat de la informació i educació
- Xarxes i aprenentatge
- Els materials didàctics multimèdia
- Aplicació de les TIC als processos
educatius
- Integració curricular dels mitjans i
recursos tecnològics
- Les TIC com a eina comunicativa escola
– familia
Com podeu veure, es refereix a les noves
tecnologies i com aplicar-les en l'educació. Així doncs, d'aquesta assignatura,
espero descobrir les eines necessàries per proporcionar als nens en el seu
aprenentatge l'equilibri entre, l'ús de les noves tecnologiesque corresponen amb el seu entorn més
immediat actualment i un bon ús de les mateixes, per a incrementar el seu
desenvolupament a nivellholístic. Considero
que l'ús de les TIC en l'educació, és un bon instrument per conduir
l'aprenentatge dels nens, però sense oblidar-nos que les experiències directes
en el nostre entorn natural i urbà, també són mitjans molt importants per al
nostre desenvolupament.
