Progrés de la integració de les TIC en l'àmbit normatiu de l'educació i estatal a Espanya.

A la fi del segle XX, durant els 80’, hi va haver una explosió de consciència general en alguns governs de països europeus, Amèrica del Nord i Japó, al voltant de dur a terme polítiques educatives amb idea d'integrar la tecnologia informàtica a les aules, com a evidència, del interès i coneixement que tenen, del futur impacte econòmic que suposa, dins d’aquesta primera onada, entra Espanya amb el Projecto Atenea que més tard, es convertirà en PNTIC (Programa de Noves Tecnologies de la informació i comunicació), aquest programa suposa la dotació d’equips als centres educatius, creació de softwares educatius, formació del professorat, entre altres.

En arribar els 90’ i l’inici d’una crisi de l’economia occidental d’aquell període, el finançament del projecte es va aturar, i com a conseqüència es va perdre la prioritat d’aquest esdeveniment. No basta amb dotar els centres d’ordinadors, també era molt important, com enfrontaria l’ensenyança, davant aquesta nova integració tecnològica a l’aprenentatge. Durant aquesta dècada, ens varen a dedicar a avaluar si la presència dels ordenadors a les aules havien generat algun increment positiu a l’aprenentatge a l’escola i si els docents eren més “innovadors” amb el nou plantejament.

Més tard, amb el començament del segle XXI, l’expansió de l’ús de les noves tecnologies digitals (telefonia mòbil, accés a Internet, empreses i comunicació on-line, etc.), hi han protagonitzat l’esplèndid increment de l'ús de les mateixes, que com a conseqüència han impulsat que la societat d'avui sigui coneguda com la societat de la informació i la comunicació.

Aprofitant aquesta nova motivació, va sorgir a escala europea el Programa e-Learning, al qual ens varen establir mesures educatives com l’accés a Internet a totes les escoles, accessibilitat a Internet des de l’aula i la formació del professorat. A Espanya es va recollir com a Pla Info XXI que llavors va ser Espanya.es.

Però amb la inestabilitat dels partits governants, i els continus canvis del Programa, varen ser les comunitats autònomes les que varen a desenvolupar els seus propis programes d'integració de les TIC a l’escola. Tanmateix, la implantació de les TIC no poden funcionar com un sistema inconnex entre les diferents comunitats d’Espanya, provocant incoherències al sistema i un proper fracàs. Però el 2009, el Govern Central i les comunitats autonòmiques ens varen a posar d’acord en uns mínims pactes de coordinació, aconseguint l’establiment del Programa Escola 2.o amb el model 1:1, que va perdurar fins al 2012 amb l’arribada de la crisi i les fortes retallades educatives.

La Tecnologia ens prepara per rebre una educació lenta, per permetre'ns assistir a una experiència educativa i gaudir de l'aprenentatge. A continuació us deixo un petit vídeo sobre el Centre Interactiu Maloka que hi ha a Colòmbia, penso que és un bon moment per compartir, ja que és un bon exemple de combinació d'interacció, estimulació, joc, tecnologia i aprenentatge.

Sofware educatiu

Seguint amb el fil de Web 2.o, des de la perspectiva educativa, veiem com s'han anat introduint al llarg dels últims anys, i a més molt bé acceptat per la societat en general, els Softwares educatius. Aquests, són programes dissenyats específicament per a ensenyar, el problema està en quines són les bases pedagògiques i les seves intencions.

Observant l'esquema anterior, podem captar algunes de les consideracions a tenir en compte a l'hora de destinar un Software per als nens. Així doncs, aconseguim distingir fonaments positius i negatius.

Quan es dissenyen programes educatius, s'haurien de valorar els criteris idonis per afavorir l'aprenentatge i les seqüències de contingut de les mateixes, haurien de ser coherents segons l'etapa evolutiva de l'usuari.

No obstant això, el que passa realment i en la seva majoria, és que els productors d'aquests softwares es basen en criteris de Màrqueting i la seva fi és pràcticament lucratiu, no educatiu.

El coneixement i l'ús idoni de tecnologies educatives augmenten les nostres possibilitats a mesura que les limitacions es redueixen, aquestes limitacions tenen a veure amb tenir accés a les noves tecnologies, la nostra preparació per al seu ús i la funció i objectius que ens proposem per construir i compartir informació.

Si som intel·ligents, i sabem trobar l'equilibri en l'ús de les noves tecnologies, podríem beneficiar-nos dels elements i estratègies que ens aporten per construir el nostre aprenentatge.

Un altre enfocament que tinc per veure-ho en l'àmbit educatiu, és que la demanda no només se centra en l'ús de les TIC (Tecnologies de la informació i la Comunicació), sinó que els alumnes demanen una experiència educativa més vivencial, els nens ja no volen estar asseguts, i òbviament en el seu interior desitja que "algú" vaig confiar i permeti fer cas de la seva intuïció a l'hora de descobrir el seu entorn i aprendre de la manera natural, autònomament.

Els softwares educatius no poden ser la base de l'educació, és només un instrument, i sí, evidentment aquest material rigorosament hauria de ser educatiu. Sí que hi ha control per a qualsevol altre servei, per què l'educació continua tenint menys rellevància?